Me’n recordo com si fos ara; ja fa més de 10 anys i era una tarda de dissabte quan passejava amb el meu avi per un carrer del meu poble. Mentre caminava amb ell devíem estar parlant d’alguna cosa... a saber si m'explicava alguna vivència de quan ell era petit o si parlava del mal caràcter de l’àvia i de com n’estava d’avorrit, però el que si recordo és que en un moment de la conversa ell em va dir molt ensopit: Eudald, no tardaré gaire a morir-me. Ho vaig encaixar com vaig poder i li vaig dir que havia de ser valent i que això no passaria.
Tenia càncer de pulmó; fumava des que era adolescent, o fins i tot abans; també va començar a treballar a la mateixa època fins que es va jubilar al complir els 60....més de 40 anys de condemna, com diria un que conec.
Ell va morir pocs mesos després d’aquella conversa al carrer. En aquella època jo escoltava molta música i sovint als Hammerfall amb el seu Glory to the brave (glòria als valents). Ara, quan l’escolto recordo a un bon home i moments de la meva infància on també hi és ell. És la força d'una cançó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada