On the internet, nobody knows you're a dog

Això és el que deia la portada de la publicació The New Yorker del 5 de juliol de 1993 amb el dibuix que va fer un tal Peter Steiner on un gos apareix mecanografiant davant un ordinador.

La frase diu:  A internet ningú sap que ets un gos..... Sobren els comentaris.

mecànica_art.4: mordasses del darrera.

Cotxe:  Ford Fiesta mk6 1.6TdCi Sport

Mordasses:  Per a tambor de 203mm

Quan s'han de canviar?:  Fan soroll.  Encara que no estiguin del tot gastades, les mordasses queden envidriades i perden efectivitat.

Temps estimat:  40' per tambor


Cost aproximat:  Kit complet de mordasses + bombins per tambors =190 €

Eines necessàries:

• Gat hidràulic / mecànic
• Cavallet per assegurar que el cotxe no ens caurà al damunt ;-)
• Clau 19
• Clau 11 oberta o d'estrella
• Clau 11 de got
• Clau 30 de got
• Un parell de tornavisos
• Alicates
• Martell i/o massa
• Extractor especial per a tambors (foto2)

foto1

foto2

Passos a seguir:


1. Treure la roda després d'aixecar el cotxe i assegurar-lo bé.
2. Utilitzar la clau de got del 30 per descollar la femella que aguanta el tambor.  Per fer-ho no cal frenar el cotxe.

foto3

3. Treure el tambor.  Picar una mica per i amb l'ajuda de tornavisos fer-lo sortir a poc a poc; amb paciència.  Si disposem d'un extractor de tambors, molt millor....és més còmode.

4. Treure els 2 clips que aguanten les mordasses i tot seguit desfer la molla de sota amb l'ajuda de les alicates.  Un cop fet això, ja podem treure-ho tot, vigilant de no fer malbé les gomes del bombí.  Fer una fotografia o bé fixar-nos bé per recordar com s'ha de muntar.

foto4

foto5

foto6

5. Tot seguit netejem tota la superfície descoberta.  Cal tenir cura amb la pols; és tòxica (amiant).

foto7

6. Si hem adquirit un Kit complet (amb bombins inclosos) cal treure el bombí vell i substituïr-lo pel nou.  Per fer-ho, cal descollar els cargols que hi ha al darrera del bombí i que el mantenen unit al sistema.  Després s'ha de descollar el conducte del líquid de frens i separar-lo del bombí.  Procurar perdre la menor quantitat de líquid possible.  (a la foto es pot observar el conducte i la famella que l'uneix al bombí).

foto8

7. Instal·lar el bombí nou.  Al kit que ens han venut hi ha líquid de frens que cal utilitzar per omplir el bombí, així no entra aire al circuit.

foto9

8. En la foto9 podem veure una peça a la part inferior.  És el separador de les mordasses i serveix per ajustar-ne l'obertura.  Segurament caldrà reajustar-la.

9. Per muntar els frens, cal anar amb cura i tenir paciència.  Seguir els passos inversos.  Muntar per sota i després per dalt, havent col·locat ja els clips que mantenen les mordasses subjectades.

10. Col·locar el tambor i després collar la femella amb la clau de got del 30.

NOTA 1:  És recomanable l'ús d'una clau dinamomètrica per tal d'assegurar els parells de força al collar cargols i femelles.

NOTA 2:  Purgar els frens.  Per fer-ho cal treure el petit tap de goma que tapa el purgador que hi ha al darrera del bombí (tap de goma de la foto8) un cop tot està instal·lat. Descollem una mica la femella mentrestant algú ens ajuda prement el pedal dels frens.  Quan comenci a sortir oli, tanquem, collant la femella.

NOTA 3:  Treballar amb molta cura ja que es tracta del sistema de frenat del vehicle.  Revisar el nivell de líquid de frens un cop acabada l'operació.

NOTA 4:  És convenient aprofitar per revisar l'estat dels coixinets aprofitant que realitzem aquesta operació.  Si un cop desfeta la famella del 30, notem un petit joc en el tambor, convé canviar el coixinet.

mecànica_art.3: aquaplaning

T'agrada el pollastre amb patates?  T'has preguntat què passaria si te'n mengéssis 5 plats de cop en comptes d'un? És clar, que el pollastre i les patates et sortirien per la boca i les orelles com a mínim.  Doncs això és el que els passa als pneumàtics quan la quantitat d'aigua que han d'evacuar és excessiva: es saturen.

Definir en quin moment la quantitat és excessiva és difícil, però podríem resumir que queda en funció de:

   - Desgast dels pneumàtics

   - Disseny dels pneumàtics

   - Quantitat d'aigua que hi ha a la carretera

   - Velocitat del vehicle

Els pneumàtics estan dissenyats per desallotjar una determinada quantitat d'aigua a certa velocitat i l'efecte que té el desgast és inversament proporcional a aquesta quantitat.  Així, si es dónen una sèrie de factors, l'aigua col·lapsa el pneumàtic i es forma una capa d'aigua entre ell i el paviment.  En aquest moment es produeix l'aquaplaning (les rodes llisquen damunt l'aigua).

Què cal fer?

Quan es produeix l'aquaplaning, el que li passa a cada una de les rodes del tren del davant no és exactament el mateix i això provoca que el cotxe zigzaguegi.  És per això que cal agafar el volant amb força intentant compensar el vaivé mentre desaccelerem o frenem amb més o menys suavitat en funció de si el vehicle disposa d'ABS.

Circular a uns 90 km/h, en condicions de pluja mitjanament intensa i amb pneumàtics que estan a punt d'arribar al límit del desgast que marca el fabricant, poden ser factors suficients per patir aquaplaning.

Segons un estudi de la Universitat de Murcia, aproximadament el 60% dels accidents relacionats amb "defectes del vehicle" són culpa dels pneumàtics.

Apropiació indeguda

És una expressió que em fa gràcia i que està a l'ordre del dia.

Tots sabem que algú que ha estat condemnat per robatori és un lladre de cap a peus, però què passa quan se'ns informa que a un personatge se'l condemna per apropiació indeguda?  Doncs que han enxampat al senyor lladre.  Lladre sí, però senyor també.  Així doncs, quan algú de l'Alta Societat "ha ficat la mà a la caixa", ha comès una apropiació indeguda.  Quina elegància.

Al diccionari, un eufemisme es defineix com:  Paraula o expressió més suau que en substitueix una altra considerada de mal gust, grollera o massa franca .  I subratllo "massa franca" perquè em crida l'atenció.

Les relacions humanes sovint es compliquen quan hi ha un excés de franquesa; no sempre és adequat dir les coses pel seu nom,  i per això existeixen mots que ajuden a facilitar l'entesa entre persones.  El que passa és que l'ús d'aquests eufemismes sovint serveix per canviar l'enfoc de la realitat.

Així doncs, una "apropiació indeguda" és un robatori en tota regla, l'autodeterminació és l'eufemisme d'independència i una "escort de luxe" és una prostituta cara, oi?

La informació no és coneixement

Ja deu fer uns 12 anys que vaig llegir un article de Joan Barril al Periódico de Catalunya que portava per títol:  "La informació no és coneixement".  Donat que en aquell moment jo era un estudiant adolescent amb la motivació d'aprendre quelcom més, alimentada, és clar, per la necessitat d'abandonar algun dia la meva condició de mortal amb recursos limitats però amb la independència que et dóna una certa capacitat intel·lectual, em vaig adonar al llegir l'article, que al llarg de la meva vida seria convenient que intentés arribar a entendre les coses, a "saber fer"....en definitiva, alló que en el llenguatge internacional s'anomena Know-How.

L'article, al cap i a la fi, explicava que una cosa és conèixer les dades i l'altra saber què fer-ne.  El saber fer no només implica aprendre o emmagatzemar informació, també vol dir que saps utilitzar-la per realitzar una activitat, per exemple.  En altres paraules, val més tenir poques eines al taller però tenir idea de com utilitzar-les.

En aquella època no feia gaire temps que internet havia arribat a casa nostra i ja s'entrellucava que l'accés a una quantitat exorbitant d'informació facilitaria les coses però cal tenir present que no tenim ni el temps ni la capacitat per fer-ho tot, així evitarem caure en la temptació de voler aprendre moltes coses i no saber-ne fer gaires.