dilluns, 4 d’octubre del 2010

mecànica_art.3: aquaplaning

T'agrada el pollastre amb patates?  T'has preguntat què passaria si te'n mengéssis 5 plats de cop en comptes d'un? És clar, que el pollastre i les patates et sortirien per la boca i les orelles com a mínim.  Doncs això és el que els passa als pneumàtics quan la quantitat d'aigua que han d'evacuar és excessiva: es saturen.

Definir en quin moment la quantitat és excessiva és difícil, però podríem resumir que queda en funció de:

   - Desgast dels pneumàtics
   - Disseny dels pneumàtics
   - Quantitat d'aigua que hi ha a la carretera
   - Velocitat del vehicle

Els pneumàtics estan dissenyats per desallotjar una determinada quantitat d'aigua a certa velocitat i l'efecte que té el desgast és inversament proporcional a aquesta quantitat.  Així, si es dónen una sèrie de factors, l'aigua col·lapsa el pneumàtic i es forma una capa d'aigua entre ell i el paviment.  En aquest moment es produeix l'aquaplaning (les rodes llisquen damunt l'aigua).

Què cal fer?
Quan es produeix l'aquaplaning, el que li passa a cada una de les rodes del tren del davant no és exactament el mateix i això provoca que el cotxe zigzaguegi.  És per això que cal agafar el volant amb força intentant compensar el vaivé mentre desaccelerem o frenem amb més o menys suavitat en funció de si el vehicle disposa d'ABS.

Circular a uns 90 km/h, en condicions de pluja mitjanament intensa i amb pneumàtics que estan a punt d'arribar al límit del desgast que marca el fabricant, poden ser factors suficients per patir aquaplaning.

Segons un estudi de la Universitat de Murcia, aproximadament el 60% dels accidents relacionats amb "defectes del vehicle" són culpa dels pneumàtics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada