La mala educació

Acabo d'arribar a casa després de veure una senzilla representació teatral al centre cívic de Sant Narcís a Girona.  De fet, més enllà de fer una representació, intenten mostrar i educar a l'espectador preguntant-li què li sembla el que veu i què faria per canviar el desenvolupament d'una escena que posa de manifest la inacceptable actitud rígida i opressora que mostra un home masclista vers la seva dona.

Tinc la impressió que en aquell local no hi havia la gent que precisament necessitaria rebre el missatge que estant transmeten, però tant si val, ja està bé.  Ara cal que això ho facin a les escoles, on potser aconseguiran mostrar als futurs homes com cal tractar una dona.

El cas és que tot plegat m'ha fet pensar en un article que vaig llegir fa un temps:
¿Por qué los machistas no dejan de matar? del 02/08/2010 publicat a www.elpais.com on hi ha un paràgraf que em va cridar molt l'atenció:

[Todas las voces admiten, al principio o al final de la conversación, que los factores son múltiples, complejos, difíciles de analizar, pero Soledad Cazorla, fiscal delegada para la Violencia contra la Mujer, lo hace con una sinceridad y contundencia aplastantes: "El que quiere matar mata con crisis, sin crisis, porque le has dicho que sí, porque le has dicho que no, y porque las lentejas estaban frías".]

La genètica pesa, però l'educació canvia les coses.  NO al maltractament.

El fals interès

Poca gent sent un interès real en saber com és la teva vida, com et van les coses, quins projectes tens, quina opinió et mereixen certs fets o què t'agrada fer.  Tinc la sensació que a molts els agrada parlar de coses relacionades amb la teva vida personal que aparentment encara has de resoldre, o no acaben de funcionar com voldries, amb l'únic objectiu de sentir-se millors i superiors.  Si això els ajuda, ni que sigui per un instant, almenys haurà servit per alguna cosa.  El que pensa el nostre entorn és un input més que hem de valorar en la seva justa mesura, no li podem donar l'esquena però tampoc el podem obviar. 

Qui té un AMIC té un tresor i trobar tresors és molt difícil.

Sentir-te fort i segur de les teves pròpies decisions i del teu estil de vida; la determinació i la convicció; la tranquilitat i la perseverança, són, en definitiva, escencials per no perdre el món de vista i per no fer passes equivocades cap al no res amb la única intenció de deixar que el temps corri sense ni tan sols saber perquè.   Tot, és clar, sota el paraigües de la Societat del Benestar, la qual permet, per exemple, que jo pugui escriure en aquest bloc i al damunt, en català.

Sobre el català, contestant l'article del bloc del Ferran

Responent al que ha publicat el Ferran al seu bloc titulat: l'excepció constitucional espanyola

http://ferranmercant.balearweb.net/post/94099

Si bé és cert que les intencions de l'Estat espanyol vers al tractament de les llengües que hi coexisteixen disten de les que haurien de ser, tampoc hem d'oblidar que al nostre País, el català té totes les portes obertes a tot arreu.  Rebem l'educació en català, al Parlament i als estaments públics del nostre País l'idioma "oficial" és el català, la senyalització viària és en català, molt software es tradueix al català, tenim televisió en català, cinema en català....i també la cultura catalana està més protegida que anys enrera.  S'han fet passos de gegant en molts aspectes.

És cert, hi hauria d'haver més pel·lícules en català, més protecció de l'idioma en alguns àmbits, més, més, més....sí! però a cas no és tot un èxit gaudir del que tenim quan formem part d'un Estat que té preferència per un altre idioma i cultura?  No tenim Estat propi i això Ferran, això és imprescindible per anar a dormir tranquils, per no tenir por de perdre el que tenim, per no estar sempre a l'aguait....aleertaaaaaa!!!!  Sempre ens fixem en el que té més èxit que nosaltres, però també n'hi ha que estan pitjor i això vol dir que cal que els qui han de defensar el que s'ha aconseguit, no s'adormin, i segueixin treballant per mantenir-ho.

Arrosseguem fets històrics que ens han complicat les coses i aquí tampoc es van fer bé les coses....no tota la culpa la té el veí oi?  En fi, d'història en saps més tu que jo, però jo, quan em fixo amb el que tenim, penso que no estem tant malament! :-)

Si volem més, ens cal un Estat!  Aconseguir més a casa dels altres, és una utopia no? Al meu avi el pegaven per parlar en català al carrer i el meu pare cantava el Cara al Sol quan formava al pati de l'Escola per anar a classe.....algunes coses canvien....espero que totes no.

XBOX360: Reparant el problema dels 3 llums vermells

Segons diferents fonts d'internet, sembla que el problema de les 3 llumetes vermelles de la xBox360 està relacionat amb errors en algun component del hardware (per sobre-escalfament) o bé per problemes d'alimentació (mala connexió o corrent insuficient) i sembla que en el primer cas, es pot solventar canviant la pasta tèrmica de la CPU i la GPU (processador principal i processador gràfic, respectivament).

En el meu cas, el problema l'he tingut després d'un any i mig de tenir la màquina.  Dedueixo que m'ha passat per tenir-la ubicada en un lloc inapropiat perquè tingués una ventilació adequada.  Encara que li afegiu el kit de 3 ventiladors, com vaig fer jo, i que sumats als 2 que ja porta de sèrie li dónen més capacitat de refrigeració, cal que la tingueu en un lloc amb prou espai com perquè l'aire calent que es genera es dissipi ràpidament.

A continuació us detallo com ho he fet per canviar la pasta tèrmica de la CPU i de la GPU.

Material necessari:

• Alcohol
• Tornavís petit
• Tornavís no tant petit :-)
• Torx 10
• Torx 7
• Alicates
• Pasta tèrmica que qualitat
• Paciència i carinyo ;-)

PASSOS A SEGUIR:

Després de treure el disc dur, cal desfer les dues tapetes de plàstic de color gris que hi ha a ambdós laterals de la màquina.  Per fer-ho, ens hem d'ajudar d'un tornavís per empènyer les petites potes de plàstic que les subjecten.  Estan al lateral, és a dir, les podeu veure pels foradets petits.
Fixa't en la foto per veure com es treuen:

Tot seguit treiem les 2 tapes blanques principals, amb l'ajuda d'un tornavís petit, aprofitant els punts que ja han deixat preparats al darrera de la màquina per fer-ho, evitant danys a les pestanyes i al plàstic.  Per separar una tapa i l'altra, cal tenir cura de no fer malbé la pota que acciona l'obertura del lector de DVD.

Tot seguit treiem la peça blanca que hi ha al darrera del botó del Power i la petita placa electrònica que hi ha al darrera subjectada per 3 cargols.

Un cop obert cal descollar els cargols amb la clau TORX10. N'hi ha 6 de color plata més llargs que mantenen les dues tapes metàl·liques unides i la resta (de color daurat) que aguanten la placa mare.  Un cop em tret els 6 més llargs ja es pot treure el lector de DVD.

N'hi ha 8 de petitets al mig que també s'han de desfer.

Després, cal treure la tapa blanca de plàstc que condueix l'aire dels ventiladors als dissipadors dels processadors amb l'ajuda d'un petit tornavís.

També cal treure els ventiladors de la mateixa manera.

Ja ho tenim tot a punt per separar la placa mare del suport metàl·lic.  Anem amb cura de no fer malbé condensadors, xips, dissipadors, etc.

La part més pesada, i on caldrà tenir paciènca per no espatllar res, és la de treure les creus metàl·liques que aguanten la CPU i la GPU.  Tranquilitat, força justa i l'ajuda d'un tornavís seran els nostres aliats.  Per fer-ho bé, cal aguantar el dissipador del processador que tenim a una cara de la placa amb una mà, i amb l'altra cal desclavar la creu que està a l'altra cara de la placa.  Per desclavar la creu, cal posar el tornavís en el punt on està anclada la pota.  Hem de fer palanca en la part doblada de la creu amb l'ajuda del tornavís.  És el punt que us indico en la foto següent:

Un cop fet això ja podem treure els dos dissipadors i procedir a netejar la pasta tèrmica vella que hi tenen enganxada amb alcohol i cotó o bé un drap petit.  Costa de treure però es pot fer net.

Igualment, netejarem els dos processadors.  No hem de patir per l'alcohol ja que no fa malbé els components però sí cal tenir cura de no fer malbé els xips que hi ha al voltant embrutant-los amb pasta tèrmica o aplicant-hi massa força.

Un cop tot és net, aplicar-hi la pasta tèrmica nova i procedir al muntatge de les peces seguint l'ordre invers.

Caminante no hay camino, se hace camino al andar.  Antonio Machado