Responent al que ha publicat el Ferran al seu bloc titulat: l'excepció constitucional espanyola
Si bé és cert que les intencions de l'Estat espanyol vers al tractament de les llengües que hi coexisteixen disten de les que haurien de ser, tampoc hem d'oblidar que al nostre País, el català té totes les portes obertes a tot arreu. Rebem l'educació en català, al Parlament i als estaments públics del nostre País l'idioma "oficial" és el català, la senyalització viària és en català, molt software es tradueix al català, tenim televisió en català, cinema en català....i també la cultura catalana està més protegida que anys enrera. S'han fet passos de gegant en molts aspectes.
És cert, hi hauria d'haver més pel·lícules en català, més protecció de l'idioma en alguns àmbits, més, més, més....sí! però a cas no és tot un èxit gaudir del que tenim quan formem part d'un Estat que té preferència per un altre idioma i cultura? No tenim Estat propi i això Ferran, això és imprescindible per anar a dormir tranquils, per no tenir por de perdre el que tenim, per no estar sempre a l'aguait....aleertaaaaaa!!!! Sempre ens fixem en el que té més èxit que nosaltres, però també n'hi ha que estan pitjor i això vol dir que cal que els qui han de defensar el que s'ha aconseguit, no s'adormin, i segueixin treballant per mantenir-ho.
Arrosseguem fets històrics que ens han complicat les coses i aquí tampoc es van fer bé les coses....no tota la culpa la té el veí oi? En fi, d'història en saps més tu que jo, però jo, quan em fixo amb el que tenim, penso que no estem tant malament! :-)
Si volem més, ens cal un Estat! Aconseguir més a casa dels altres, és una utopia no? Al meu avi el pegaven per parlar en català al carrer i el meu pare cantava el Cara al Sol quan formava al pati de l'Escola per anar a classe.....algunes coses canvien....espero que totes no.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada