Poca gent sent un interès real en saber com és la teva vida, com et van les coses, quins projectes tens, quina opinió et mereixen certs fets o què t'agrada fer. Tinc la sensació que a molts els agrada parlar de coses relacionades amb la teva vida personal que aparentment encara has de resoldre, o no acaben de funcionar com voldries, amb l'únic objectiu de sentir-se millors i superiors. Si això els ajuda, ni que sigui per un instant, almenys haurà servit per alguna cosa. El que pensa el nostre entorn és un input més que hem de valorar en la seva justa mesura, no li podem donar l'esquena però tampoc el podem obviar.
Qui té un AMIC té un tresor i trobar tresors és molt difícil.
Sentir-te fort i segur de les teves pròpies decisions i del teu estil de vida; la determinació i la convicció; la tranquilitat i la perseverança, són, en definitiva, escencials per no perdre el món de vista i per no fer passes equivocades cap al no res amb la única intenció de deixar que el temps corri sense ni tan sols saber perquè. Tot, és clar, sota el paraigües de la Societat del Benestar, la qual permet, per exemple, que jo pugui escriure en aquest bloc i al damunt, en català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada