Acabo d'arribar a casa després de veure una senzilla representació teatral al centre cívic de Sant Narcís a Girona. De fet, més enllà de fer una representació, intenten mostrar i educar a l'espectador preguntant-li què li sembla el que veu i què faria per canviar el desenvolupament d'una escena que posa de manifest la inacceptable actitud rígida i opressora que mostra un home masclista vers la seva dona.
Tinc la impressió que en aquell local no hi havia la gent que precisament necessitaria rebre el missatge que estant transmeten, però tant si val, ja està bé. Ara cal que això ho facin a les escoles, on potser aconseguiran mostrar als futurs homes com cal tractar una dona.
El cas és que tot plegat m'ha fet pensar en un article que vaig llegir fa un temps:
¿Por qué los machistas no dejan de matar? del 02/08/2010 publicat a www.elpais.com on hi ha un paràgraf que em va cridar molt l'atenció:
Tinc la impressió que en aquell local no hi havia la gent que precisament necessitaria rebre el missatge que estant transmeten, però tant si val, ja està bé. Ara cal que això ho facin a les escoles, on potser aconseguiran mostrar als futurs homes com cal tractar una dona.
El cas és que tot plegat m'ha fet pensar en un article que vaig llegir fa un temps:
¿Por qué los machistas no dejan de matar? del 02/08/2010 publicat a www.elpais.com on hi ha un paràgraf que em va cridar molt l'atenció:
[Todas las voces admiten, al principio o al final de la conversación, que los factores son múltiples, complejos, difíciles de analizar, pero Soledad Cazorla, fiscal delegada para la Violencia contra la Mujer, lo hace con una sinceridad y contundencia aplastantes: "El que quiere matar mata con crisis, sin crisis, porque le has dicho que sí, porque le has dicho que no, y porque las lentejas estaban frías".]
La genètica pesa, però l'educació canvia les coses. NO al maltractament.
La genètica pesa, però l'educació canvia les coses. NO al maltractament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada