dilluns, 31 de gener del 2011

Casteller per un temps

El que més valoro d'haver format part d'aquest col·lectiu és haver conegut gent interessant amb qui he compartit moltes coses i, tot i que encara no sé si amb algunes d'aquestes persones ens uneix una bona amistat perquè han de passar moltes coses per saber-ho, me’n alegro  molt que els nostres camins s’hagin creuat.
Més endavant, a la balança del temps hi posarem els fets i les accions, tant les d'elles com les pròpies, i demà sabrem si el que estem vivint avui és amistat.  A vegades vivim miratges i no ens n’adonem o no ens en volem adonar perquè no volem sentir-nos sols.  No és el mateix estar sol que sentir-se sol.  Estar sol no representa un problema, sentir-se sol sí.
Opino que la gent ja està prou motivada per assistir voluntàriament a una activitat social però també és necessari treballar per mantenir aquesta motivació.  Parlo des de la meva poca experiència personal en aquest món on vaig començar amb una motivació que va anar decreixent a mesura que passava el temps.  Al meu entendre, els assajos tenien una durada excessiva i hi mancava una parada per descansar i permetre que la gent s’esbargís i facilitar que tot seguit es concentréssin en fer el que tocava.
Tampoc crec que fos necessari fer tantes actuacions al llarg de l’any.  Si al fet d’assajar dues vegades per setmana hi sumem que es fan moltes actuacions (per partida doble alguns caps de setmana), el resultat és que per mi són masses hores fent Castells al cap del mes.  I deixant de banda el que puguin pensar els individus de la colla sobre la importància de la pinya, els assajos de la major part de Castells es feien sense la seva participació activa, i jo, que en formava part, m’avorria, i a ningú li agraden les activitats avorrides.
Si a tot això hi sumem la falta d’higiene d’una bona part dels membres (posar-se desodorant i rentar-se els peus abans de les actuacions i dels assajos no sembla important per molta gent) i alguns fets inadequats, em desanimo i opto per dur a terme altres activitats.

Formar part del públic també és una bona manera de donar suport a una activitat cultural única i especial que ens identifica.

2 comentaris:

  1. des de la meva experiència....

    a mi m'ha passat tres quarts del mateix al hoquei i recentment en alguna ONG. I la sensació es molt semblant al que comentes.
    Queden els bons moments viscuts, les fites aconseguides, aquell dia que el company et dona un cop de mà i aconseguiexes tirar endavant ( ojo... sempre recordes els qui t'ajuden i no pas els dies que ets tu qui ajuda! que també n'hi ha!)

    i sobretot... alhora de marxar... si queda la porta oberta es el millor de tot! i especialment si com vec et queda ganes de continuar fent coses

    si senyor!

    josep

    ( ara ja puc dir... el dels comentaris al blog)

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies pel comentari!! Interessant!

    ResponElimina