Segons un article publicat fa uns mesos al diari El País, un centenar de joves universitaris es va plantar davant del Senat, a París, per protestar contra la nova llei sobre la jubilació. Un turista li pregunta a un dels manifestants perquè es manifesten i un dels joves contesta: "Protestem perquè no volem viure pitjor que els nostres pares".
Em va fer gràcia llegir aquest article perquè ja fa molts anys, quan jo era adolescent, ja aleshores, el meu pare em deia: segurament la vostra generació viurà pitjor que la dels vostres pares.....li hauria de demanar si era una opinió seva després d'anys de lectura i aprenentatge o bé ho va llegir; però no deixa de ser igualment sorprenent.
El cas és que, en línies generals, opino que tenia raó. Perquè molts ja no aconseguiran tot el que han aconseguit els seus progenitors a pesar d'haver tingut, pressumiblement, millors oportunitats. El que passa és que en molts casos, la majoria viuen dels esforços que han fet altres. Segurament en som tant culpables nosaltres com ells d'aquesta situació.
El "i a mi què!" és el lema i el lifestyle de molta gent però, des del meu punt de vista, no crec que condueixi a res productiu i útil excepte que expel·lir-ho tot del nostre cervell serveixi per allargar-nos la vida.
Implicació i responsabilitat és el camí oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada